• Platja de Santa Ponça
• Títol: Badia de Palma
• Any: 1962
• Director: Juan Bosch
• Intèrprets principals: Arturo Fernández i Elke Sommer

Santa Ponça és una de les badies més icòniques de Mallorca, un indret on el cinema no només va captar la bellesa del paisatge, sinó que també va marcar una fita en la història cultural d’Espanya. El 1962, aquesta platja va ser testimoni d’una part del rodatge de Badia de Palma, una pel·lícula d’un gran èxit de taquilla que simbolitzà l’obertura i el cosmopolitisme que el turisme estava aportant a l’illa.

Una fita històrica: el primer biquini

La Platja de Santa Ponça va passar a la posteritat cinematogràfica per un detall revolucionari per a l’època: va ser l’escenari on l’actriu alemanya Elke Sommer va lluir, per primera vegada en una pel·lícula espanyola, un biquini. Aquest fet va convertir la cinta en un símbol de modernitat i el municipi de Calvià en l’epicentre d’un nou estil de vida (lifestyle) que atrauria les mirades de tota Europa.

El triangle amorós sota el sol

Protagonitzada pel carismàtic Arturo Fernández i la internacional Elke Sommer, la pel·lícula narra la història de Mario, un pianista melancòlic que arriba a l’illa per treballar en una sala de festes. Entre la sofisticada vida nocturna i els paisatges lluminosos de la badia, Mario es veu immers en un triangle amorós entre Olga (Elke Sommer), la filla rebel d’un empresari local, i Clara (Teresa del Río), una antiga alumna de piano. La trama culmina amb un emotiu homenatge a Chopin.

Avui, la Platja de Santa Ponça continua sent una de les destinacions preferides per residents i visitants:

• El gran arenal: situada entre Punta des Castellot i el Caló d’en Pellisser, aquesta platja destaca per la seva amplitud i les seves aigües tranquil·les.
• La pineda: la seva zona característica de pins ofereix un refugi natural d’ombra.
  Refugi marítim: gràcies a la seva configuració natural, la badia és un lloc excel·lent per a l’ancoratge d’embarcacions, protegint-les dels vents del nord i de l’oest.

Reviu els anys 60 mentre camines per la mateixa sorra que Arturo Fernández i Elke Sommer van convertir en història del cinema.