• Finca Pública Galatzó
• Títol: Maria Enganxa
• Any: 2024
• Director: Luis Ortas
• Intèrprets principals: Guiomar Caiado, Catalina Carrasco i Marta Gràcia

La llegenda de Maria Enganxa reviu a les pedres de Galatzó

El cinema i la tradició oral mallorquina s’han donat la mà en un escenari d’excepció. Durant quatre jornades intenses, les històriques Cases de Galatzó es van transformar en el plató del curtmetratge de terror que rescata una de les figures més inquietants de l’imaginari balear: Maria Enganxa.

El pou de Galatzó, on habita l’espectre de Maria Enganxa

L’elecció de la localització no ha estat casual. Aquesta gran finca rústica tradicional o possessió mallorquina conserva intacta l’essència de les grans possessions, centre de l’activitat econòmica i social del camp a l’edat mitjana. L’equip de rodatge, liderat pel director Luis Ortas, va aprofitar aquest espai protegit per dotar la cinta d’una atmosfera de realisme absolut.

El cor de la filmació es va situar a la clastra (pati central), un espai empedrat on el temps sembla haver-se aturat. Al seu centre, la imponent cisterna es converteix en la protagonista silenciosa i en la porta d’entrada al regne de la foscor.

Altres espais clau de la casa han servit de teló de fons:

La tafona (molí d’oli): on destaca l’antic cilindre de pedra, mecanisme giratori per moldre les olives. A l’interior s’hi conserven elements com la premsa de biga o les cuixeres inserides a ambdós costats.
La cuina tradicional: un espai que conserva el forn de llenya i estris com les olles de fang. La llum natural entra des de la clastra, creant l’ambient perfecte per als relats d’hivern.
El bosc de sa Madona: els exteriors de frondós bosc mediterrani que envolten la finca aporten l’atmosfera d’aïllament i misteri.

La llegenda: el ganxo que espera a les profunditats

Qui és Maria Enganxa? La tradició oral la descriu com un espectre o ésser amb forma de dona que habita al fons dels pous. El seu tret més distintiu és un ganxo que utilitza per atrapar els infants que s’acosten al brocal, arrossegant-los cap a l’aigua freda per no tornar-los a veure mai més.

El curtmetratge explora dues cares del mite:

La versió històrica: la possibilitat que fos una dona real acusada de bruixeria durant la Inquisició, que abans de ser capturada es va llançar al pou jurant venjança eterna.
La versió popular: la que els avis explicaven per advertir els infants del perill dels pous.
Sinopsi: jornada de matances, hivern de 1975

La pel·lícula ens trasllada a la Mallorca de 1975, durant una jornada de matances. Mentre el fred s’intensifica, una àvia explica als seus néts la història de la dona del pou. El que comença com un joc de valentia entre cosines —Marina i Joana— acaba convertint-se en una trobada aterridora. En el silenci de la clastra, un so emergeix de les profunditats… i la llegenda pren forma.

«Juro que no em prendreu amb vida, juro que des de l’infern us prendré els fills…» — L’eco de Maria Enganxa torna a ressonar a Galatzó.