Història de Calvià

Calvià té una gran riquesa arqueològica, amb 116 jaciments documentats. Això converteix al municipi en un mirador privilegiat per a conèixer la diversitat de cultures i pobles que, al llarg del temps, van habitar les Illes Balears. Les primeres evidències de la presència humana en el municipi s’han trobat en la Cova d’en Pellicer i es remuntarien a l’Edat del Coure (2500 i el 1900 A. C.). A partir d’aquest moment l’ocupació prehistòrica de Calvià queda reflectida en molts jaciments. Durant l’última fase de la prehistòria (Segona Edat del Ferro), la zona de Calvià, a través del jaciment del Puig de Sa Morisca adquireix un especial protagonisme com a àrea d’intens contacte amb el món púnic i de redistribució dels seus productes cap a l’interior de l’illa.

En els següents enllaços es desenvolupen els trets que defineixen les diferents fases de la prehistòria del municipi i els jaciments arqueològics més destacats de Calvià.

Durant l’època antiga, des del 123 a. C. fins al 902-903 d. C., s’estén un llarg període, en el qual romans, vàndals i bizantins van deixar la seva empremta en l’arxipèlag. Les insulæ Baliares (Mallorca i Menorca) van estar lligades a l’esdevenir de l’Imperi romà des del 123 a. C. fins al segle IV d. C. Aquest període està clarament reflectit en el municipi amb el jaciment romà de sa Mesquida, una de les dues úniques viles romanes excavades a Mallorca. Sabem que, a partir del segle V, Mallorca va sofrir l’acció dels vàndals durant cent anys, moment en el qual el general bizantí Belisario la va conquistar, establint al seu poble per espai d’un altre segle. No obstant això, es compta amb escassa informació en relació als fets esdevinguts entre meitat del segle VII i la conquesta musulmana del segle X d. C., per la qual cosa aquesta ha estat denominada com l’època fosca.
Per a una visió més completa del llegat romà i tardoantic en el municipi i a les Illes Balears:

Una de les cultures que ha exercit major influència a Mallorca i als seus pobles és la islàmica. El califat Omeia de Córdoba va conquistar Mallorca l’any 902 i Calvià va passar a formar part de la divisió administrativa Juz’d’*Ahwaz al-Madina. Podem dividir l’època islàmica en cinc fases, en funció de raons d’història política i institucional: època califal (903-1015), la taifa Dénia-Balears (1015-1087), taifa de les Illes Balears (1087-1115), època almoràvit (1115-1203) i, finalment, època almohade (1203-1229).
En el següent arxiu es presenta una breu síntesi històrica del període islàmic a Mallorca:

Un dels fets històrics que més ha marcat la cultura i la tradició de Calvià és l’arribada del rei Jaume I d’Aragó (Corona d’Aragó), que va desembarcar en Santa Ponça el 10 de setembre de 1229. Després del període de conquesta, es va produir el Repartiment i es va concedir a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, el terme de Calvià i els municipis confrontants. Durant aquests anys es van consolidar els nuclis de població de Calvià i És Capdellà. El primer d’ells, Calvià, va néixer com a vila en 1285, durant el regnat de Jaume II.
La conquesta cristiana de Mallorca va suposar un canvi radical en tots els aspectes, des de l’economia, amb la introducció d’una agricultura de secà, fins a l’arribada d’una nova llengua i religió, passant per aspectes tan importants com l’estructura familiar, l’organització social i un nou model polític, tot això sota una estructura feudal.
En els següents arxius s’expliquen de manera detallada la conquesta de Mallorca i els trets més significatius del municipi durant l’Edat mitjana

Factors com les difícils comunicacions terrestres o el major grau de dispersió de la seva població respecte a altres comarques insulars han fet que les aportacions sobre la història d’època moderna de Calvià siguin relativament escasses. Durant aquesta època, la població de Calvià a penes va augmentar i la seva estructura econòmica i social s’organitzava entorn de les possessions, autèntics eixos vertebradors de la vida del municipi.
En el següent arxiu s’analitza el paper de Calvià en el moviment agermanat, la seva demografia i les seves principals activitats econòmiques durant l’edat moderna.

La història contemporània del terme de Calvià ha estat complexa, variada i plena de matisos. En ella, els marcs socioeconòmics i polítics de Mallorca i del conjunt de l’Estat han condicionat l’esdevenir del terme i la seva pròpia idiosincràsia. D’especial importància per a la configuració territorial, econòmica i social actual del municipi és l’enorme desenvolupament que a partir dels anys 60 va tenir Calvià, centrat principalment en un turisme de platja i oci.
La lectura del següent text els servirà per a comprendre l’evolució històrica d’aquest període.